Opinió pública i Publicitat (segle XVII)

Naixement dels Espais de Comunicació Pública

a l’entorn de les bodes reials de 1615 entre Borbons i Habsburgs.

Autor: José Maria Perceval

L’objecte d’estudi de aquesta tesi doctoral és la Publicitat Monàrquica o Representativa a començaments del segle XVII: suports de producció i distribució, formes d’ expressió i de transmissió de missatges, xarxes de comunicació i estratègies discursives. La metodologia és pluridisciplinar i aplica diferents eines teòriques per l’ anàlisi dels documents i imatges amb l’objectiu de servir a un nou plantejament de la Història de la Comunicació en el període estudiat.

S’ha escollit com a camp de treball un fet  concret i  noticiable en quan únic i irrepetible: el doble casament   que es va celebrar el 1615 entre les dues cases reials d’ España i França. Mitjançant aquest enllaç es van unit la infanta Anna d’Àustria amb el rei de França Lluís XIII, i  la princesa Isabel de Borbó amb el príncep espanyol futur rei Felip IV.

La tesi es troba  dividida en tres grans blocs que analitzen el context, les xarxes i la producció. 

El context històric (Capítol 1) situa el moment concret del intercanvi de les princeses (9 de novembre de 1615), el període de negociacions matrimonials (1614-1618) i el marc temporal en que estan situades (1598-1621), que comprèn  una època de pau relativa a Europa i de radicals canvis culturals i polítics. El Capítol 2 està dedicat al context teòric, multidisciplinar en funció de la història de la comunicació. El Capítol 3 està dedicat al context historiogràfic. 

En el segon bloc, dedicat a las xarxes de comunicació, s’analitza la festa (capítol 4) com a  forma de transmissió  del missatge propagandístic, la cerimònia (capítol 5) com escenari on el ritu  es converteix  en el llenguatge del  poder i els marcs  espacials (capítol 6) en que s’ articulen aquestes xarxes  de comunicació utilitzades pel poder per gestionar i controlar el territori.

El tercer bloc, dedicat a la producció d’ objectes culturals destinats a la publicitat representativa, investiga la creació literària (capítol 7) en assaig, crònica, relació de fets, prosa apologètica, poesia cortesana o comèdia; la producció iconológica (capítol 8) desplegada per a  la celebració, en gravats impresos, en emblemes i en quadres commemoratius; i els diferents textos de polèmica (capítol 9) que van provocar un fort  debat respecte  a la utilitat d’aquests  matrimonis reials de 1615.

En les Conclusions es precisa la noció de publicitat representativa i les formes de representació del poder en el període estudiat. S’ estudia el canvi conceptual de valors i principis socials que es realitza en aquesta etapa, dins de l’ ampliació i substitució de las xarxes de transmissió de la informació que provoca la impremta. Es considera la difícil autonomia de l’ esfera pública formada pel nou grup de fabricants d’ opinió sorgit del conjunt dels lletrats. Finalment, es discuteix  la creació dels espais de comunicació i la invenció de l’opinió pública i la seva utilitat en una nova visió pluridisciplinar de la història de la comunicació.